UNA DONA DE BELLESA INCONTENIBLE

Una

meravella

de la

natularesa

Vigila el mar, Maria del Mar Bonet

Joan Manuel Serrat: temps era temps

Temps era temps
(Joan Manuel Serrat)

Temps era temps
que vam sortir de l'ou
amb l'or a Moscú,
la pau al coll,
la flota al moll
i la llengua al cul,
amb els símbols arraconats,
l'aigua a la font,
les restriccions
i l'home del sac.

Temps era temps
que més que bons o dolents
eren els meus i han estat els únics.
Temps d'estraperlo i tramvies,
farinetes per sopar
i comuna i galliner a la galeria.

Temps d'"Una, Grande y Libre",
"Metro Goldwyn Mayer",
"Lo toma o lo deja",
"Gomas y lavajes"
Quintero, León i Quiroga;
Panellets i penellons;
Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.

Temps era temps
que d'hora i malament
ho vam saber tot:
qui eren els reis,
d'on vénen els nens
i què menja el llop.
Tot barrejat amb el Palé,
i la Formación del
Espíritu Nacional
i els primers divendres de mes.

Senyora Francis, m'entén?
amb aquests coneixements,
què es podia esperar de nosaltres?
Si encara no saben, senyora,
què serem quan siguem grans
els fills d'un temps,
els fills d'un país orfe.

Joan Manuel Serrat: quasi una dona

Quasi una dona
(Joan Manuel Serrat)

Té els cabells llargs i nets color blat madur
i la olor del pa blanc quan surt del forn.
I té els ulls blaus,
la pell suau
i el pit dur.
Encara du mitjons...
Encara du mitjons...

És quasi una dona,
que em mira quasi com una dona,
m'escolta quasi com una dona,
i vibra quasi com una dona,
com una dona que et vol
com a ningú
i al dematí obre els seus ulls amb tu.

Com un calidoscopi de cristalls menuts
canvia de dibuix i de color,
si al bressol
lluu el sol
o ha plogut.
I omple el meu món de flors...
I omple el meu món de flors...

És quasi una dona,
m'enreda quasi com una dona,
em busca quasi com una dona,
i juga quasi com una dona,
com una dona que et vol
com a ningú
i al dematí obre els seus ulls amb tu.

M'agrada acariciar-la, perquè em neteja el cor.
Vull ser mestre d'amor com en Salvat.
I als meus genolls,
dormir el seu coll
prim i fort.
Tant se val si és pecat...
Tant se val si és pecat...

És quasi una dona,
somnia quasi com una dona,
estima quasi com una dona,
tremola quasi com una dona,
com una dona que et vol
com a ningú
i al dematí obre els seus ulls amb tu.

Joan Manuel Serrat Nova cançó de s'amor perdut

Joan Manuel Serrat: els vells amants

Lletra i Música de J.M. Serrat


Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat blancs i un xic més trista la seva mirada. S'estimen com jo voldria ser estimat (si els costums que segueixo ho permeten), s'estimen com jo voldria ser estimat quan la esperança comenci a estar seca.

I s'agafen les mans els vells amants.
I recorden, com ahir,
les flors que van collir.
I s'agafen les mans els vells amants.
Es miren i ho saben tot,
no els cal dir res, cap mot.
On els vells viuen es va aturar el temps amb el retrat que a la pared penja.
On els vells viuen es va aturar el temps després que es varem casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran
que encara sona d'hora en hora amb mandra.

I s'agafen les mans els vells amants.
I es bressolen cada nit com dos infants petits.
I s'agafen les mans els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé? Avui no et fa mal res...?»


I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants amb una flor i la seva tendressa...