Joan Manuel Serrat: quasi una dona

Quasi una dona
(Joan Manuel Serrat)

Té els cabells llargs i nets color blat madur
i la olor del pa blanc quan surt del forn.
I té els ulls blaus,
la pell suau
i el pit dur.
Encara du mitjons...
Encara du mitjons...

És quasi una dona,
que em mira quasi com una dona,
m'escolta quasi com una dona,
i vibra quasi com una dona,
com una dona que et vol
com a ningú
i al dematí obre els seus ulls amb tu.

Com un calidoscopi de cristalls menuts
canvia de dibuix i de color,
si al bressol
lluu el sol
o ha plogut.
I omple el meu món de flors...
I omple el meu món de flors...

És quasi una dona,
m'enreda quasi com una dona,
em busca quasi com una dona,
i juga quasi com una dona,
com una dona que et vol
com a ningú
i al dematí obre els seus ulls amb tu.

M'agrada acariciar-la, perquè em neteja el cor.
Vull ser mestre d'amor com en Salvat.
I als meus genolls,
dormir el seu coll
prim i fort.
Tant se val si és pecat...
Tant se val si és pecat...

És quasi una dona,
somnia quasi com una dona,
estima quasi com una dona,
tremola quasi com una dona,
com una dona que et vol
com a ningú
i al dematí obre els seus ulls amb tu.

Joan Manuel Serrat Nova cançó de s'amor perdut

Joan Manuel Serrat: els vells amants

Lletra i Música de J.M. Serrat


Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat blancs i un xic més trista la seva mirada. S'estimen com jo voldria ser estimat (si els costums que segueixo ho permeten), s'estimen com jo voldria ser estimat quan la esperança comenci a estar seca.

I s'agafen les mans els vells amants.
I recorden, com ahir,
les flors que van collir.
I s'agafen les mans els vells amants.
Es miren i ho saben tot,
no els cal dir res, cap mot.
On els vells viuen es va aturar el temps amb el retrat que a la pared penja.
On els vells viuen es va aturar el temps després que es varem casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran
que encara sona d'hora en hora amb mandra.

I s'agafen les mans els vells amants.
I es bressolen cada nit com dos infants petits.
I s'agafen les mans els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé? Avui no et fa mal res...?»


I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants amb una flor i la seva tendressa...

Joan Manuel Serrat: Ara que tinc 20 anys

Lletra i Música de J.M. Serrat


Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Ara que em sento capaç de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu i encara puc creure en déus...
Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
al blat i al camí, que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.
Vull alçar la veu, per una tempesta, per un raig de sol,
o pel rossinyol que ha de cantar al vespre.

Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Ara que tinc vint anys,
avui que el cor se m'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...
Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir.
Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols,
sense cap amor van passant pel món.
Vull alçar la veu,
per cantar als homes que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.
Vull i vull i vull cantar.
Avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.
Però avui només tinc vint anys.
Avui encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...

Joan Manuel Serrat: cançó de matinada

Ens ho ha de dir la veu tremolosa

y trista d'un campanar.

Un cop de llum i el crit de d'una garsa

que ha despertat amb fam i busca

per entre blats i civades

qualsevol cosa per omplir el pap.

O potser el gall

que dins la cort canta.

La nit és morta, i ja es fa clar,

la nit és morta, i ja es fa clar.

Mentre jo canto, de matinada,

la vila és adormida encara.

S'han despertat mullades les fulles

del camp d'alfals veí.

S'espolsen l'aigua de la rosada

mentre que arriba la matinada

i el sol que les escalfi

fins que les talli d'un cop de falç.

Alcen la testa

mullada i fresca.

Per a caure a terra massa temps hi ha,

per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen

i pels afores corren els bens.

I amb el sarró i la bóta a l'esquena,

i amb un bastó a la mà,

se'n va el pastor i el seu gos d'atura,

se'n van cap unes altres pastures.

Trencant rius i cabanyes

a les montanyes volen tornar.

Surt amb l'aurora,

cal sortit d'hora:

el camí que han de fer és molt llarg.

el camí que han de fer és molt llarg.

Cap a vila ja ve el pagès,

la bossa buida i el carro ple

de roig tomàquet i de verdures

collides del seu hort.

La mula sua i el carro crida

i l'home tanca els ulls i somnia

mentre el sol es lleva

d'un llit d'alzines, enlluernant

a les velletes

que, pansidetes,

cap a l'església van caminant,

cap a l'església van caminant.

I ara jo canto de matinada,

la vila és adormida encara.

I ara jo canto de matinada,

la vila és adormida encara.

Joan Manuel Serrat: paraules d'amor

Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremaven
només paraules d'amor...

Paraules d'amor
senzilles i tendres.
No en sabíem més,
teníem quinze anys.
No havíem tingut
massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem
del son dels infants.

En teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d'antics comediants.

D'històries d'amor,
somnis de poetes,
no en sabíem més,
teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor...

Paraules d'amor
senzilles i tendres.
No en sabíem més,
teníem quinze anys.
No havíem tingut
massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem
del son dels infants.

En teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d'antics comediants.

D'històries d'amor,
somnis de poetes,
no en sabíem més,
teníem quinze anys...